NOVEMBRE

Miles de personas compraron en su día los llamados bonos patrióticos de la Generalitat de Catalunya

Milers de persones van comprar els anomenats bons patriòtics de la Generalitat de Catalunya

Donada la situació actual que estem vivint, la gent té molta por de perdre els seus diners col·locats en diferents tipus de inversions financeres. El cas de les participacions preferents ha sigut un paradigma del que pot passar si la situació empitjora. Així doncs és normal que en plantegem si podem perdre els diners que vam invertir en els bons de la Generalitat.

És difícil. L'estat espanyol aval i respon per aquesta inversió i en principi no ha de deixar caure a cap autonomia. No li interessa. No s'ho pot permetre per la solvència interna i externa. I a Europa, a la seva vegada no li interessa deixar caure a Espanya. Una altre cosa és que es pugui.

Això sí, sempre amb contraprestacions. Si Europa, el Banc Central Europeu dóna diners per pagar deute espanyola, sigui catalana o murciana, ha de ser amb unes contraprestacions i la principal és reduir el deute públic. Que les despeses siguin inferiors al ingressos. Difícil, molt difícil perquè els ingressos son cada cop més minsos.

La gran tacada de venciments és aquest novembre, 7.500 milions d'euros. Justament quan són les eleccions. Casualitat ? I la Generalitat de Catalunya no té un cèntim, no té ni per pagar als infermers.

Què passaria si no es poguessin pagar els bons ?

• Emetre més bons per cobrir el venciment d'aquests. Aquí ens podríem plantejar si hi hauria mercat per aquesta nova emissió, o sigui, si hi haurien financers que volguessin comprar aquest bons. Aquí apareixen els hispabonos. Recolzar totalment amb deute espanyol, que en principi hauria de ser més solvent, que el autonòmic.
• El termini de devolució, amortització, s'allargaria. La Generalitat podria demora uns mesos , pagant interessos corresponents.
• Fer una quita. No pagar la totalitat dels bons, per exemple un 10 %. Grècia ja porta dos, en total un 40 %. La qüestió és si afectarà només a les institucions financeres o també als particulars.

Conclusió, la gent té por de perdre els seu estalvis. Normal. I llavors es quan surt al carrer a salvar el que tens, a fugir del enfonsament que ens ve a sobre i a cridar independència per la dignitat perduda o, robada ?

Les protestes per la pèrdua de diners de ls participacions preferent es quedaren en uns focs artificials si es comparen amb un hipotètic impagament del deute català.